Preparo un espai per poder-hi plantar enciams a l’època de més calor. És ombrívol. El sol hi toca a miges i només a la tarda/vespre. La primavera passada hi vaig sembrar pastanagues i xirivies. Es van acabar a principis de tardor. Ho vaig adobar i llaurar. Ha estat reposant uns sis mesos. Aviat tornarà a tenir feina, amb plantes més superficials i de més curta durada a la terra.
Faig una altra plantada de carbassoneres. És la segona. En dec tenir en marxa una quarentena. Quan es posin a produir de valent i tingui més producció del que necessito, n’hauré de prescindir de la meitat. La primera setmana d’agost, en faré una altra plantada. Aquesta m’ajudarà a sostenir el producte fins que arribi el fred i les congeli (octubre/novembre.)
La segona sembrada de mongetes ja ocupa bé totes les files. Aquest any no hi ha cap animaló que se les mengi, de moment. Els anys anterior havia de refer contíniament les sembrades a causa d’aquest factor, del tot imprevisible.
Ja recullo amb regularitat espàrrecs i carxofes. La pluja dels pròxims dies serà ben vinguda, necessària: activarà esparregueres, carxoferes, pastanagues, pesoleres, faveres… Hi haurà un canvi general de l’aspecte del Medi i dels espais treballats.
Recullo les primeres pastanagues, encara que molt petites, pel món de la restauració. Les vaig sembrar a finals de gener. Els he estat molt a sobre: reg, treure herbes, esclarissades… M’he avançat uns quinze dies a l’any passat. En tinc d’altres en marxa. Aviat en començaré a tenir en abundància.
Fa uns quatre dies que recullo un cistell de faves diàries. De pèsols, un grapat. Aquest hivern no ha fet gaire fred. Les primeres sembrades -tant de pèsols com de faves- no tenien bon aspecte -fongs- i les he llaurat. Han fet la viu-viu des del novembre. Finalment, he decidit trinxar-les i integrar-les a la terra. Els pròxims dies el temps canviarà : sembla que ha de fer menys calor. Si plou, aquests llegums de primavera, i les carxoferes, ho agraïran.
Les remolatxes que vaig plantar el dissabte passat, s’han adaptat bé a l’espai que els vaig assignar. En aquesta petita parcèl·la tot l’any passat que hi vaig anar plantant enciams. Ara toca plantes d’arrel : pastanagues i remolatxes.
Continuo llaurant/recuperant espais en un dels camps grossos. Avanço lateralment en direcció oest. Aquest hivern hi he tingut una bona plantada de cols i bròquils, i pastanagues violetes. A l’estiu hi cabran moltes files de mongeteres, que regeneraran la terra.
Les carbassoneres han triplicat el seu tamany en pocs dies. Ja s’hi dibuixa alguna flor, al centre de les plantes. Començaran a produir a principis de maig.
Faig una plantada d’enciams. Ara mateix en tinc de cinc varietats: lollo vermell, roure verd, meravelles, francès/trocadero, roure vermell i escaroles de fulla grossa i de fulla petita.
Tortellà enmig d’un mar groc. La colza transforma els afores del nostre poble i dóna una gran força al paisatge. Conec el pagès que treballa aquests camps. Els humanitza d’una manera genial. És un extraordinari regal pels sentits. Una galeria d’art a l’aire lliure. L’entrada és gratuïta i les imatges, naturals. Només cal posar-hi atenció i deixar volar la imaginació.
Les esparregueres ja han començat a produir diàriament i en abundància. Si no fa gaire calor, i es combina amb algun xàfec -com el d’aquesta tarda-, tot anirà bé durant unes quantes setmanes. Ara toca anar-los desherbant puntualment, llaurar l’entorn quan sigui convenient i recollir els fruits de molts mesos de treballs de manteniment (del juliol fins a principis de març.)
Faig una primera plantada de tomateres, de la varietat “pebrot.” L’any passat en vam tenir una molt bona producció. És molt saborosa i de bon manipular a l’hora d’amanir-la. La pròxima setmana en faré de “pera plena.” Les de penjar els tocarà a finals de mes, aproximadament, perquè el planter encara no el tenim a punt.
Passo part del matí desbrossant els bancals inferiors (uns 600 m de marges.) Amb el pas dels anys he aconseguit un cert equil·libri, en quant a plantes excessivament invasores. Però les haig de mantenir a ratlla. Si baixés la guàrdia tot acabaria tornat a la normalitat del bosc mediterrani. És a dir: bardissa fins el capdemunt dels pins, tal com era deu anys enrere.
Recullo uns espinacs molt tendres. La pluja de la passada setmana, amb l’ajut del reg per aspersió, en el meu cas han normalitzat la recol·lecció d’aquest producte, tan delicat en aquesta època de l’any. De seguida que els recullo els poso a l’ombra, perquè es marceixen en un obrir i tancar d’ulls.
Llauro per les bandes una de tantes sembrades de pastanagues. N’hi ha uns 150 m linials. De moment mantinc les herbes sota control. És un moment molt delicat del seu creixement. Si no ho vigilo de ben a prop, aquí s’hi pot muntar un cristo monumental. Un cop la invasió d’herbes és un fet, la feina per treure-les és de campionat. És per això que en faig moltes sembrades i si alguna se’m descontrola, l’acabo llaurant i no hi perdo més el temps. Fer-ne plantades al costat de dos tubs de reg resulta més pràctic i evites totes o una part de les feines associades en aquesta imprescindible hortalissa, que sol formar part de totes les cistelles que reparteixo, excepte en aquesta època de l’any que se m’acaba l’estoc.