Preparo un espai per poder-hi plantar enciams a l’època de més calor. És ombrívol. El sol hi toca a miges i només a la tarda/vespre. La primavera passada hi vaig sembrar pastanagues i xirivies. Es van acabar a principis de tardor. Ho vaig adobar i llaurar. Ha estat reposant uns sis mesos. Aviat tornarà a tenir feina, amb plantes més superficials i de més curta durada a la terra.
Faig una altra plantada de carbassoneres. És la segona. En dec tenir en marxa una quarentena. Quan es posin a produir de valent i tingui més producció del que necessito, n’hauré de prescindir de la meitat. La primera setmana d’agost, en faré una altra plantada. Aquesta m’ajudarà a sostenir el producte fins que arribi el fred i les congeli (octubre/novembre.)
La segona sembrada de mongetes ja ocupa bé totes les files. Aquest any no hi ha cap animaló que se les mengi, de moment. Els anys anterior havia de refer contíniament les sembrades a causa d’aquest factor, del tot imprevisible.
Ja recullo amb regularitat espàrrecs i carxofes. La pluja dels pròxims dies serà ben vinguda, necessària: activarà esparregueres, carxoferes, pastanagues, pesoleres, faveres… Hi haurà un canvi general de l’aspecte del Medi i dels espais treballats.