Quadern de camp 02.04.011

-El cant del cucut, finalment. Si en comptes de ser un pagès que treballa en un racó de la Garrotxa, fos un lord anglès carrincló i gran propietari, ara mateix enviaria una carta a la redacció del Times, per dir-los que en els meus dominis ja ha arribat la primavera, perquè avui, a les 10.22 h. l’he sentit cantar: “Queda inaugurada oficialment la primavera a la Gran Bretanya.” En aquest cas a la Garrotxa, i la carta a la Vanguardia (Vanguàrdia, si és que aviat ha de sortir en català.)

-Faig una plantada de cent enciams, entre el porros de la segona plantada.

plantada d'enciams
plantada d'enciams
plantada d'enciams
plantada d'enciams

   Les liliàcies, segons els manuals d’horticultura, són uns bons agents insecticides. Amb aquesta plantada d’enciams ho constataré. Aquesta vegada no m’encomanat ni a Déu ni al diable. Calia fer-ho i ho he fet, com sempre. Curiosament, però, el calendari Bio d. Indica que, a partir de les quinze hores toca “fulla.” Això sí, no és “època de plantació.” Aquest mes va del deu al vint-i-un. És quan vull fer una bona plantada de pastenagues.

-Rebo opinions coïncidents, respecte al Web del Serrat. Totes positives, de moment. M’anima a continuar treballant.

-Comencen a sortir les fulles de les patates de l’any passat. Les que van quedar enterrades i, posteriorment i per acció de les arades, trossejades. És un moment crític, perquè és en aquest moment quan comença la plaga de l’escarabat dels pebrots, que ha estat esperant el moment favorable per fotre’ns la guitza, com cada any.  És per això que és tant important la rotació en els conreus en agricultura ecològica. El fet de no utilitzar insecticides, t’obliga a ser molt rigorós en aquest assumpte. Bé, l’altre motiu, també important, és per no empobrir la terra. Cada planta obté uns determinats nodrients de la parce•la on ha estat vivint, a part de les aportacions que l’acció de les seves arrels en pugui fer. Per tant i per fer-ho bé,  s’hauria de seguir algun manual que ens indiqui la roda de plantacions. Per exemple i cíclicament en un mateix lloc:  mongetes, enciams, pastenagues, alls, faves i adob animal ben compostat. I tornar a començar un altre cicle.  I si també hi hem aportat adob verd, millor. La terra, amb aquesta estratègia de trinxar les plantes, una vegada acabada la seva funció, millora d’allò més.

-L’escarabat de la patata és un insecte nou al nostre país, entenet com “nou” el següent: si va venir d’Amèrica fa uns cinc segles, amb els tubercles andins, cinc-cents anys és un període de temps molt curt, a nivell biològic. Als predadors d’insectes locals encara no els ha estat presentat, com qui diu. És un menjar exòtic i no saben com posar-s’hi. Els cal, com a mínim, un parell de canvis climàtics per adaptar-se a la nova dieta, si és que tots hi som a temps: Humans, patates, escarabats de la patata  i predadors d’escarabats de la patata.

adob verd
adob verd
adob verd
adob verd

-Adob verd: integro-trinxo una fila de cols de Brussèl•les i una de bledes. Encara, però de les unes i de les altres en tinc per anar fent. Aviat, però, aquestes verdures desapareixeran dels meus horts. Totes espigades, amb ganes de fer llavors.

clepsidres
clepsidres

-Llauro un troç on hi tinc una gran neixor de clepsidres, una planta espinosa difícil d’erradicar si no hi estàs a sobre contínuament, constantment. Fa anys que les arrossego. Fins hi tot han superat, aquestes, una llarga època de solarització, estratègia que consisteix a tapar l’espai amb un plàtic al pic de l’estiu. És un bon sistema herbicida, sense química. Però les clepsidres, novament s’han escapat de la ruïna que els volia.

Quadern de camp 01.04.011

-Entre feina i feina, he aprofitat per fotografiar insectes que em són coneguts: abelles, escarabats, papallones i d’altres, que ara mateix n’ignoro els seus noms i a la família que pertanyen. Un d’ells penso que és un predador, però em cal informació. Necessito consultar un manual d’entomologia. No descobriré res que ja no se sàpiga, naturalment, però si els conec pels noms i a la família que pertanyen, doncs serà per a mi una informació de base molt bona. Necessària.*Per saber més sobre insectes:http://www.insectos.cl/curso/
ous
ous
insecte
insecte
insecte
insecte

-La colza dels camps de la Quintana, ja ha florit. He estat una estona observant una imatge: papallones grogues –en massa- sobre un fons totalment groc. Una fantasia cromàtica que no em cansava de mirar, com hipnotitzat. Encara recordo el dia que l’estaven sembrant, al pic de l’hivern. Els camps eren marrons. Després d’una bona ploguda, la tonalitat va ser verda. Quan glaçava tant fort, a mig gener, ben d’hora al matí tot era blanc, com nevat. I ara és groc.
Continuo pensant en la raó que tenia Pla quan deia que els pagesos s’inventen cada any el paisatge. Aquesta n’és una prova evident. Però més enllà dels colors, i de gaudir del paisatge, hi ha una realitat molt concreta: les llavors de la colza han de fer bullir l’olla del pagès. Si això no es produeix, en cap cas res del que abans he apuntat no seria possible: ni colors, ni paisatge, ni altres saragates.

-El dimecres vam passar pel mercat setmanal de Banyoles. La plaça de les Rodes, a cap hora ja bull d’activitat. Aquest fet s’estava produïnt a Banyoles i, simultàniament, als llocs més recòndits del planeta. S’alça el teló del dia : un venedor i un comprador es posen d’acord i hi ha un intercanvi de mercaderies per diners. Si ens situéssim abans dels calés, aleshores únicament hauríem de parlar d’intercanvi. Per exemple un kg. de farina per una dotzena d’ous. I un regateig. Les dues parts havien de tenir la sensació que hi sortien guanyant. I és que aquesta és la base de totes les transaccions de negocis, associada directament al Mercat : la llei de l’oferta i la demanda. Que hi ha molta quantitat d’una determinada mercaderia i poca demanda ? els preus se situen a la baixa.
Que n’hi ha molt poca? Els preus se situen a la banda alta. Això si el Mercat és lliure i no hi ha manipulacions. Però, és clar, ara he obert la caixa dels trons.

-Avui hem donat el tret de sortida “oficial” a la pàgina web de Verdures del Serrat. Ja feia uns dies que era visible a Internet. Encara, però, queden per complimentar alguns aspectes o apartats. A mesura que passin els dies, i si no sorgeix cap entrebanc, els anirem acabant, si és que una cosa així s’acaba mai. És la primera vegada que estic davant d’una tesitura semblant. Encara no en controlo el seu maneig. Ni el llenguatge. Però si tinc salut, i humor per continuar, ho aniré fent sense pressa.

Seguim amb el calendari Biodinàmic del mes d’abril :

calendari biodinàmic ABRIL
calendari biodinàmic ABRIL

Quadern de camp 31.03.011

-El matí, de temps variat, l’hem destinat a mirar a fons els ruscos.

Miquel i Joan
Miquel i Joan

 Un per un. En Miquel, apicultor, volia saber el nivell d’activitat, i salut, de cada colònia.

caixes abelles
caixes abelles
Detall de les colònies
Detall de les colònies

 El cert és que no hi ha mortaldat i les caixes primàries, les de sota, són plenes de mel. Les alces, a miges, excepte una d’elles, que en té dues de plenes.
Després de les pluges, la floració dels arbres  i de nombroses plantes silvestres, és notória. I la colza ja ha començat a florir. Les abelles reines ja han començat la posta massiva d’ous. En pocs dies, els ruscos multiplicaran per dos o per tres el nombre d’individus. És el clar efecte de la primavera. A mig estiu, si tot va bé, tindrem una bona collita de mel.

Quadern de camp 30.03.011

-Entre ahir i avui 10L/m2. Els primers beneficiats d’aquesta pluja tan bona en són els planters de pastenagues i salsafins, que em convé que vagin de pressa i amunt.

pastanagues
pastanagues

-Tot el dia fent anar la desbroçadora. La pluja fa miracles, als horts, però literalment encèn les males herbes, que pugen a tota màquina i jo les vull ben controlades, que no s’escampin allí on no toca.

-Una tronada em fa entrar a la casa. Miro un moment i amb poca atenció les notícies, per allò de saber quin temps arribarà a fer els pròxims dos dies. Som a la primavera. Els temps és imprevisible. Diuen que farà sol, però pot ser que no sigui així.
Mirava amb poca atenció les notícies, deia. De sobte mostren unes escenes del zoo de Barcelona. El director d’aquesta presó d’animals, decimonònica, obsoleta, explica que una lloba s’ha escapat de la seva cel•la. Hi paro més atenció, perquè aquest tema de veres sí que  m’interessa. Diu, mig perdent la compostura que la lloba alfa s’havia escapat, amb una companya, però que ja ho tenen tot controlat. L’alegria dels cànids, l’estona de llibertat, ha durat poca estona. De seguida les han trincat. I, segurament, anestesiat o el que sigui.
Penso que els haurien de tancar tots, els zoos urbans. Si l’excusa és la preservació d’espècies en perill d’extinció, primers que els apartin dels humans, i que els deshumanitzin lluny de nosaltres. Si els volen tenir sota control, que busquin espais molt grans, lluny de les nostres mirades i influències. A les ciutats, que hi passin pel•lícules o vídeos d’animals, que la tecnologia permet de fer-ho tot, respecte en això: olors, veus. I si, finalment, aquests pobres animals s’han d’extingir, doncs que ho facin als seus hàbitats, ben lluny de nosaltres i els nostres falsos conceptes de « dignitat animal. » Els zoos són una mostruositat. Ara em vénen imatges d’un os blanc que hi havia al zoo de Barcelona: anava d’un lloc a l’altre, al seu micro espai, repetint aquells moviments com si fos un intern d’un antic manicomi per humans. I és que aquell os estava realment i definitivament boig.

Quadern de camp 29.03.011

-Nou xàfec nocturn: 3L/m2. La previsió, per els pròxims dies, és de sol i calor (glups). Una de les feines més constants –fins que l’avorreixes- és haver de fer rodes de reg: ara toca aquí, ara allí. Diàriament. I en això, sí que no pots distreure’t en cap moment. Sense aigua no hi ha collita. I l’estiu és molt llarg. És per això que quan sento parlar de calor, recordo la feina més important de la temporada: regar.

-Hem estat treballant al sector est dels camps. Ara tota passar la desroçadora a les plantes que ja ho han donat tot. En aquest cas, cols i bròquils. Primer trinxats i en acabat, integrats a la terra. Aquesta és una millora constant de les parcel•les : fems ben compostats i adob verd.

pèsols en flor
pèsols en flor

-Els pèsols comencen a florir. Penso que anem tard. Consulto l’agenda de l’any passat : els primers els vaig començar a vendre la tercera setmana d’abril. Aquests han estat sembrats si fa o no fa per les mateixes dates. I el temps hi acompanya. Vejam què passara.

-El catorze d’abril de l’any passat vaig fer una sembrada important de pastenagues: 200 m linials. Són les que he anat venent al llarg de tot aquest hivern. En deuen haver sortit més de sis-cents manats (entre 0’700 i 0’800 kg. per manat). Repetiré, doncs, les mateixes accions, però les faré coïncidir amb el calendari biodi. Entre els dies setze i dinou, si la terra ho permet.

Quadern de camp 28.03.011

-Un xàfec nocturn: 1L/m2. Amb els tres d’ahir, 4L/m2. Va bé per mantenir la humitat a la part superior del sòl. 

espinacs després de desbroçar
espinacs després de desbroçar

-He passat la desbroçadora a l’ultima plantada d’espinacs que vaig fer. La parcel:la era plena de morrot. Els espinacs, com les bledes, tenen la virtut de regenerar-se. Es a dir, que si el moment de la temporada és oportú, doncs que tornen a generar fulles i es poden comercialitzar tranquilament. 

-Vaig collint espàrrecs de jardí. Ara surten massivament. 

 Apareixen els primers escarabats llistats de la temporada. 

 
Detall escarabats llistats
Detall escarabats llistats

 Ara n’hi ha pocs, però aviat totes les cols i bròquils n’aniran plens. Algú els anomena “egipcis.” Ignoro quin és el llatinasso que els identifica. Hauria de consultar un manual d’entomologia. Ho faré.
També pesco al vol una papallona blanca.

Detall papallona blanca
Detall papallona blanca "pieris brasricae"

 Aquestes i les grogues, ara no seran cap problema, perquè a l’estiu no tinc ni cols ni bròquils. Però a la tardor fan les postes a les fulles dels plançons. Llavors i ha un esclat d’erugues. Però aquest problema el tocarem a fons quan sigui el seu moment : a la tardor. 

-Passen uns cavalls. Saludo els genets. Solen fer sovint aquest camí. Un dia van preguntar-me si podien passar. Els vaig dir que sí. Vaig pensar que ells i els cavalls donaven sentit al paisatge: que eren imprescindibles. Però no els ho vaig dir.
Miro els cavalls. Són uns animals que alguns centres els utilitzen per fer teràpies, per curar o alleugir determinades patologies que giren a l’entorn de la comunicació, dels afectes. Ho entenc: són animals per abraçar, per deixar-se anar, tot sentint el seu batec.
Però els cavalls són desconfiats de mena. En estat salvatge tenen molts predadors. El primer de tots: l’home. Els hem caçat, els salvatges, fins exterminar-los. A més a més, actualment encara els esquaterem i ens els mengem. Oh, sí: fins i tot els poltres. I tant. Sort que aquests animals no tenen memòria d’espècie. Cada generació neix amb els seus codis de conducta. Allò que se’n diu instint. Però si pogessin transmetre’s això que estic escrivint, naturalment que no es deixarien abraçar. Se’ns traurien del damunt a coces. Els donem l’abraçada de Judes, contínuament.
El tracte que donem als animals, en general, és totalment arbitrari. Uns són espècies protegides i els altres, els que devorem, no. Mirem cap a un altre costat, naturalment, quan fem això de menjar determinades carns. I si, com els orientals, mengéssim gossos? Estarien protegits, llavors aquí? Bona pregunta.

Quadern de camp 27.03.011

-Canvi d’hora. Entrem a l’horari d’estiu. Ara sí que n’hi haurà d’hores per treballar. Els horts entraran en erupció, com cada any. Caldrà racionalitzar el temps i els esforços, les accions concretes que s’han de fer per tirar la producció endavant.

-Acabo la feina que ahir vaig deixar a miges: instal•lació d’un sistema de reg per carbassons i cogombres. A l’hort de la cabana. N’hi cabran 25 de cada espècie o mena.

-Transplanto les primeres 25  carbassoneres de la temporada. És una feina que la faré tres o quatre vegades al llarg de l’estiu. Lúltima la solc fer a primers d’agost. Depèn de la calor que faci, la demanda que en tingui i els nodrients que hi hagi a la terra on ho faci. Les carbassoneres són unes plantes que volen molta aigua, al pic de l’estiu. Quan és el seu moment, creixen desmesuradament i produeixen moltíssim. Però de seguida perden gas. Llavors s’han de renovar. Fer-ne una altra generació. És un producte que procuro tenir-ne fins al final del cicle, moltes vegades ben entrat el novembre. A pèl, sense cap mena de protecció. Les primeres glaçades acaben amb la producció.
L’any passat, que ho vaig fer molt aviat, de plantar-ne, les primeres no van anar bé, perquè les formigues i el pugó les van eliminar. Aquesta és una provatura, pensant en que arribaran bé a cap.

-Trobem les primeres múrgoles de l’any. Les primeres i les últimes ? Aquest bolet creix en una època de temps molt variable. El vent és el seu principal enemic. Un hivern humit i plujós, una feina de setmanes o mesos, se’n va en orris en poc més d’un dia de tramuntana. A la gent que li agrada aquest bolet –caçar-lo i menjar-lo- els desespera veure com desapareixen en un tres i no res, degut a una forta ventada. A mi m’emprenya molt, ho reconec.
Curiosament, avui en Jaume Fàbrega publica un article sobre les múrgoles al Dominical del Diari de Girona. Una feina de fons molt bona, la d’en Jaume, que sempre fa país. I fa molts anys que dura.

Quadern de camp 26.03.011

dissabte

-De matinada el dia era gris, boirós. Hi havia molta humitat, cosa que m’ha semblat bé. Pels enciams i els espinacs, bàsicament. La humitat es condensa a les fulles, que canalitzen les gotes de rosada en direcció a les arrels d’aquestes plantes ( i d’altres).  És un sistem molt pràctic per capturar l’aigua d l’atmosfera i autoregar-se. És collonut.

-Planto quaranta kg de patates del bufet. 120 m linials. Hi he invertit tres hores i mitja. Per fer aquesta feina, has de tenir l’esperit d’un corredor de fons: donar-ho tot, però traslladar-te mentament en un altre lloc que tu consideris agradable. En cap cas no has de pensar en que estàs fent, que és un pal i no s’acaba mai.
La sembrada l’he feta seguint el calendari dels pagesos. És a dir, en lluna vella. El calendari biodinàmic marca final de plantació, fins el dia 22 passat, per plantes d’arrel. Bé, vejam si combinant els dos sistemes, me’n vaig sortint. Ara mateix, sumant-hi les mores, ja n’he « enterrat » seixanta kg.
Els rengles els he fet prou amples –un metre- per tal de poder-hi passar bé amb la motoaixada. Perquè si hi ha una eina que odïo profundament, aquesta és el tràmec. És necessari, certament, però me n’estalvio tantes sessions com puc. Allò de que la terra és molt baixa, fent anar aquesta eina és quan ho constates de debó.

-Parlo, finalment i per telèfon, amb en Jaume Fàgrega. A través de la Sílvia, vaig demanar-li si volia col•laborar en la Web. M’ha dit que sí, que ja hi està treballant, la qualcosa li agraeixo profundament.
Algunes vegades, amb els anys, hem coíncidit a les pàgines del Dominical del Diari de Girona. Ell amb temes de gastronomia i jo, de prehistòria. Però mai no havíem parlat. El convido a visitar la casa i els horts. Ja quedarem, per això.

-Els cireres comencen a florir. Les abelles, atentes, ja hi estan treballant.
Els japonesos cel•lebren una setmana de festa, quan aquests arbres floreixen. Ho considero un refinament cultural. Però aquest any és de suposar que no estaran pas per aquestes històries. El seu país, degut al terrible tsunami que ha patit, a tant de sofriment que ha generat –i genera-, no els permetrà gaudir d’una festa tan assenyalada. Ho lamento per ells, que són una gent treballadora i responsable, i d’una educació extraordinària.

-Preparo un espai, a l’hort de la cabana, per fer-hi una plantada de carbassoneres i cogombreres. Encara és un pèl aviat, però així ja ho tindré tot a punt per quan sigui l’hora de fer-ho.
He utilitzat la tela plàstica negra habitual, que és transpirable, que permet que l’aigua s’escoli, quan plou, però que manté a ratlla les males herbes. M’esalvio un munt de feina, fent-ho així.
Ho he hagut de deixar a miges: un xàfec primaveral, acompanyat de llamps i trons, me n’ha fet fora.

Quadern de camp 22.03.011

Riu Llierca
Riu Llierca

-Faig unes fotos del Llierca, que ja ha tornat a la normalitat. Ha quedat enrere la riuada dels últims dies. Encara, però, baixa força mogut. D’aquí a una setmana, si no torna a plore, el seu caudal serà molt més migrat. 

 
riu
Llierca

 

-He fet la primera sembrada de mongetes de la temporada. Mig kg., aproximadament. De la varietat “contender.” Seguint el calendari bio. D.
 

mongetes contender
mongetes contender

-Un xàfec primaveral, amb llamps i trons. Els primers. S’han recollit 5L/m2.
Ha anat bé per als planters, que s’hi havia fet un xic de crosta. La terra és molt argilosa. 

-Neixen els últims alls, sembrats a mig febrer, i el planter de salsafins. Aquests últims són  encara minúsculs. Sobresurten tres o quatre mm de la terra. 

salsafins
salsafins

Avui és el Dia Mundial de l’Aigua. Les últimes plugen li han sentat bé, al sistema hidrològic gironí. Els pantans són plens a vessar, amb el de Boadella inclós. A les muntanyes hi ha un bon gruix de neu. Sembla que hi ha reserves per passar uns quants mesos, després de la Setmana de l’Aigua que hem tot just acabat. Millor així.