Quadern de camp 18.02.011

Divendres

Tortellà

-El pluviòmetre marca 3l/m2. En total sis litres, aquesta setmana. I al Pirineu més pròxim, el més oriental, hi ha una forta nevada: Comanegra, Bassegoda, Les Salines, Puig Neulós… Aigua que anirà als aqüífers, per l’estiu.

Pirineu

-Envio els primers textos, fotos, idees a la Sílvia. Són per la Web del Serrat. Serà una feina d’uns dos mesos, va dir-me ella. Llavors i si no hi ha res de nou, en trarem al món virtual. És increïble.

-L’Anna Murlans, de Banyoles, em regala un llibre sobre Biodinàmica. Avui l’he començat a explorar. Penso que cal habituar-s’hi i controlar els tempos. Els de sembrar, bàsicament.

-“Pintar fora del marc.” Una amiga es lamenta de l’actitud d’una professora de primària. M’explica que ha reprès el seu fill per fer això: pintar fora d’allí on toca. Va ser la base de Picasso, Miró, Juan Gris i tants altres grans artistes del segle XX. Si hagessin pintat “dins del marc”, ara mateix poc se’n sabria, d’ells. Ho considero una idea a tenir en compte. Potser més endavant la podré utilitzar en algun altre format que no sigui la pintura. Qui ho sap

Quadern de camp 17.02.011

M’han regalat dos llibres, estretament relacionats amb métodes de treball amb les plantes i les seves llavors, per tal de poder sembrar o plantar en les dates anuals adients.

Llunari 2011. Calendari lunar per l’hort i el jardí ecològics i també per mantenir la salut. Michel Gros.
Llunari 2011

El primer me’l dóna Pedro Cano, de Banyoles. El seu títol: “Llunari 2011. Calendari lunar per l’hort i el jardí ecològics i també per mantenir la salut.” L’autor és Michel Gros.

Calendario de agricultura biodinamica. 2011. Maria Thun. Editorial Rudolf Steiner
Calendario de agricultura biodinamica

El segon me’l passa l’Anna Murlans, també de Banyoles: “Calendario de agricultura biodinamica. 2011.” L’autora és Maria Thun. Editorial Rudolf Steiner.

El cert és que, fins ara, no donava gaire importància en tots aquests assumptes.Els meus métodes de treball són, des del principi, intuïtius, resolutius, tradicionals, basats en l’experiència d’altres pagesos, i en la consulta d’alguns llibres d’horticultura, comprats ja fa anys. I llegint, sempre que tinc algun dubte, un llibret molt conegut:

Calendari dels pagesos
Calendari dels pagesos

“Calendari dels pagesos”, que el distribueix la Sociedad general española de librería, S.A. I un manual molt conegut a les comarques gironines: “L’Agenda del Pagès”, distribuïda anualment pel Punt Diari.

El cert és que, fins ara, la producció de verdures ha anat prou bé. Però he observat, sobretot en sembrades de llavors –espinacs, salsafins, pastenagues- que algunes no progressaven adecuadament. Per tant i a partir d’aquest any, seguiré de molt a prop les indicacions d’aquests manuals d’horticultura. Així, podré comprobar sobre el terreny si, efectivament, són efectius.

Llavors pastanagues
Llavors pastanagues

He sembrat pastenagues i salsafins. Les llavors d’aquests últims són d’un pagès de Riudellots de la Selva (cal Quecu). Me les aconsegueix en Jaume Juher. Sempre han anat molt bé. El salsafí hauria de ser el producte estrella de la comarca de la Selva, però sembla que les autoritats locals no li fan gaire cas, en aquest magnífic producte autòcton. Què hi farem.

Aquesta sembrada no l’he fet seguint el métode del calendari d’agricultura biodinàmica. El manual indicava “fulles:” Les pròximes sembrades seguiré les intruccions. Així podré comprobar si realment aquest métode és efectiu. Assaig i error o encert.

Llavors salsafins
Llavors salsafins

Quadern de camp 16.02.011

Senyals de primavera. Tot i el refrany de la Candelera, que va riure al seu dia, tot apunta en una direcció: canvi de temps. S’està acabant, l’hivern? Qui ho sap. Fins que no s’acabi, estacionalment parlant –el 21 de març-, potser encara ens sorprendrà una fred tardana.
De moment, he captat tres imatges que parlen per elles mateixes: les abelles, que ja van com una moto; l’ametller del Serrat, que ja ha florit; i unes primeres orquídies, de la varietat Barlia robertiana, que ja han començat a florir.

Preparo una petita parcel·la on hi planto tres varietats d’enciam –meravelles, roure vermell i roure verd- i una d’escarola. En total, dues-centes plantes.

Aquesta feina la repetiré moltes vegades al llarg de l’any. No totes les plantes arriben a comercialitzar-se, per diversos motius: queden abrigats de males herbes, s’espiguen, es congelen, alguna pedregada… En suma, n’he de plantar gairebé quinzenalment. Tot i això, algunes vegades, pels motius abans esmentats, me’n quedo sense.

Quadern de camp 15.02.011

-He estat uns dies treballant al bosc. Estic recuperant part d’un camp que estava ocupat per un milió de ginesteres. Hi he invertit quinze dies, però ja li tinc un peu al coll, en aquest assumpte. Ara només queda enretirar les plantes tallades i fer llaurar aquest nou espai.

Feines de desbroçar
Feines de desbroçar

 

 

 

 

-El fet d’estar ocupat en això de desbroçar, tots el matins, no em permetia fer treballs als camps. Així, avui he començat a moure la terra i a fer dues sembrades: 5kg d’alls, per vendre’ls tendres, i dues fileres de ravanets.

Filera d'alls
Filera d'alls
Alls de sembra
Alls de sembra
Llavors de ravanets
Llavors de ravanets

-Són unes de les primeres feines d’aquest any, en quant a sembrar. Les anteriors, van ser de faves i pèsols.

Seguint: Calendari Biodinàmic per la sembra

Calendari Biodinàmic Febrer 2011
Calendari Biodinàmic Febrer 2011

Topònims o noms de lloc de la Garrotxa

Joan Abad Arbussé
El Serrat del Pont

Topònims o noms de lloc de la Garrotxa.
(Alguns dels seus significats.)

Poliger (Pla de, sense la “t” postissa, afegida qui sap per qui i quan). És un espai on hi ha una gran extensió de poliol.
Argelaguer. Lloc poblat d’argelagues (arbust fortament espinós, de petites flors grogues, que es presenten en ramells a la primavera).
Coromina (la). Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina. Camp de conreu, especialment de secà.
Malleu. Mallar: batre els cereals. Agafar el peix a les xarxes. Picar el ferro amb el mall damunt l’enclusa.
Orri. (L’). Lloc on es munyen les ovelles i s’hi fa formatge.
Jou (can, coll de). Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la cual dos bous o dos ases són junyits pel cap o pel coll al carro o a l’arada. Vel posat, en alguns indrets, als còn jugues durant la missa nupcial. Culata. Peça de fusta que reforça la popa per la part interior del buc. Biga curta que descansa entre dues bigues, que li són perpendiculars i que serveix per sostenir una altra biga que no arriba a la paret.
Dalí (el). Bastó de crossa, molt gruixut i ferm, en el qual es recolzava el daliner de la sirga per tal de fer més força. (Una sirga és o era una embarcació que, entre d’altres coses i al riu Ebre, transportava carbó i altres mercaderies).
Mallol (el). Vinya novella. Cep jove. Arrenglerador de les processons a Setmana Santa, que, proveït d’una canya o d’una vara, tenia cura del bon ordre de la marxa processional i alhora passava el rosari o feia el viacrucis.
Palol. A l’edat mitjana, casa forta residencial.
Güell (can). Xiscle que fan alguns animals, com ara el porc, el conill, la llebre, la rata. Esgüell.
Serrat (el). Conjunt dels extrems tallats de les garbes, per oposició a l’extrem de les espigues o espigat. De vores dentades, com una serra. Muntanya allargada i de poca altitud. (Serradell: serrat petit.) Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i no cuita.
Quera (la). Guixots, polseguera i altres fragments petits d’un edifici aterrat. Corc. Desfici, turment interior, que consumeix lentament. (Quer: roca, penyal).
Borró (el). Gemma que origina un brot o una flor. Planta herbàcia perrenne, d’entre 50 a 100 cmts. d’alçaria. Primer pèl dels ocells.
Tossa (de l’Espinau). Elevació de terreny ampla i ondulada. (Tossal: elevació de terreny).
Sitjar (el). Dipòsit de cereals. Clot profund. Masmorra. Carbonera.
Espigoler (puid de l’). Espigolar: expressió emprada per a indicar que, quan no es pot obtenir tot allò que es voldria, un s’ha d’acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d’obtenir. Espigola qui no pot segar.
Pairé (el ). (Peirer, el). Mestre d’obres. Derivat de peira, forma semioccitana de pedra.
Gavarrós (puig). Gavarra: argelaga, esbarzer, arç.
Garrotxa (la). Terra aspra, trencada, de mal petja.
Aures (pont del pas de les). Aura : ocell falconiforme, d’uns 75 cm de llargària i de plomatge negrós, el cap i el coll són vermells, sense plomes.
Muntada (la). Munt : muntanya, pila de coses.
Menera (la). Mena: mineral; classe, espècie d’alguna cosa. Mina.
Treu (el). Biga, pal. (Trau: forat.)
Pòpia (puig de la). Festa. Solemnitat amb que es commemora un esdeveniment important.
Llos. Tall dels instruments d’acer, com ara relles, càvecs, escarpres. (Llossar : passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el llos, quan és gastat, per renovar-lo i deixar-lo a punt novament).
Quintana (la). Tros de terra, tancat amb paret, al voltant d’una casa. Mesura de terra equivalent a cinc mujades. Herba petita, que creix a les vores dels camins i a les terres no llaurades, i que fa una espigueta semblant a la de l’ordi, però més fina. Terreny inculte a prop d’un poblat o d’una casa. Quintà. Pleta pròxima a un poblat o una casa per guardar-hi el bestiar.
Cós (el). Cursa o correguda feta a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors. Carrer o plaça on s’efectuen corregudes o cóssos. Solar apte per a edificar-hi o ja edificat dins un nucli de població.
Solls (pla de). Corts o corrals de porcs.
Coma (St. Miquel de coma de roure). Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric i de bon herbatge, molt estimat per la pastura.
Pedró (el). Pedra posada a terra per a sostenir un altar o una creu.
Cufí (puig de). Cofí: cabàs pla, d’espart, per posar-hi les olives mòltes al temps de prensar-les.
Rodoreda (variant de roldoreda). Bardissa on predomina el roldó.
Grateres (Corral de les). Espai descalçat a causa d’un corrent d’aigua, o per acció de l’erosió. I, naturalment, acció de gratar-se la panxa, per exemple.

Dos exemples pràctics que giren a l’entorn del món de la toponímia, relacionat amb l’Arqueologia Prehistòrica i la Paleontologia. El dr. Emiliano Aguirre, exjesuïta, geòleg i paleontòleg, als anys seixanta del segle passat i a la província de Sòria, va localitzar un important jaciment on s’hi acumulaven les carcasses òssies de grans elefants prehistòrics. Hi va anar seguint una intuïció, directament relacionada amb el nom del lloc: La Loma de los Huesos. A La Bisbal i als afores de la població, hi ha una zona d’extracció d’argiles, molt antiga, la qual encara proporciona material als forns de ceràmica. S’anomena Vaca Morta, i, curiosament, també s’hi han localitzat ossos de grans animals, actualment extingits. El lector, probablement coneix algun Puig dels Moros, un Pla de la Sitja, o un Arcarons. I, sí, estan directament associats a una potencial intervenció arqueològica, perquè aquests topònims solen aportar informació relacionada amb aquesta ciència.

Aquests noms de lloc han estat escollits tot explorant amb molta atenció l’últim mapa publicat per Alpina (Garrotxa. Mapa i guia excursionista i turística. 2008. www.itinerannia.net). Els he triat perquè, la majoria, els solem usar amb molta assiduïtat, ens són sobradament coneguts, gastats per l’us, però que en solem desconèixer el seu antic significat. Topònims bonics –Bellmirall, Puig Prunell-, a voltes molt simples i entenedors –Pujol, Coloma, Farigola-, de vegades enigmàtics –Espoella, Banyils, Carig-, alguns de molt contundents –Coll d’Arrencafels, El Trullàs-, que descriuen bé el lloc –Puig Rodó, Coll Sabassa-, però tots insubstituïbles. Els catalans podem fer us d’un ric patrimoni lingüístic. La nostra llengua és la nostra veritable pàtria. Tenim el dret d’usar-la i l’obligació de conèixer-la i valorar-la d’allò més.
No trobo paraules per agrair la ingent tasca que va dur a terme, durant molts anys, en Joan Coromines i Vigneaux, l’il·lustre lingüista de Pineda de Mar. Seria convenient que a la biblioteca pública de Tortellà s’hi pogués consultar el seu magnífic Onomasticon Cataloniae, que és el diccionari que he utilitzat per escriure aquestes línies.