Quadern de camp 10.04.2016

Al costat de les pastanagues -germinades en safata- que ahir vaig plantar, hi sembro raves i llavors de pastanagues. D’aquest últim producte sempre faig curt. Vejam si aquesta temporada, utilitzant les dues maneres de fer -llavors i planter- me’n surto més bé.

Faig una sembrada de mongetes en un dels bancals o feixes inferiors. Ho aprofito per llaurar entre files per tal d’eliminar o contenir momentàniament la neixor d’herbes. No és la primera vegada que ho faig, aquest any, i tampoc no serà l’última. La pròxima setmana hi passaré la desbrossadora, als marges d’aquestes feixes. Sembla que no plourà. Ho farà a l’oest i el sud de la Península i nosaltres en quedarem al marge, d’aquesta perturbació. Per tant, ho aprofitaré per fer aquests necessaris treballs de manteniment dels espais treballats: marges i sota el filat del pastor elèctric.

Quadern de camp 09.04.2016

-Aprofito el dissabte per posar el planter que vaig comprar ahir, divendres, a Palafolls (Planters Casas.) Ja tenia molts espais preparats per l’ocasió, enllestits durant la setmana: adob, llaurar i sistema de reg estirat, a punt per rebre les plàntules. Em connecto a l’Spotify i, molt d’hora, començo per la safata de porros. En acabat, dues de pastanagues. Segueixo amb les alberginieres i acabo amb les carxoferes, que les planto al final del camp que he tardat sis anys en atrapar. Aquí, l’altra setmana hi vaig estirar 150 m de tub. La terra és, pràcticament, verge, perquè fei més de cinquanta anys que ningú no la treballava. Encara recordo la bardissa colossal que hi creixia. Amb paciència i la desbrossadora, vaig aconseguir habilitar l’espai per l’horticultura. De vegades ho miro i no hi dono crèdit. Llavors anava com una moto. Ho havia de fer per tal de poder quadrar bé aquest camp, d’uns 3000 m2. És la millor terra i l’espai és prou gran com per poder-hi maniobrar sense dificultats. Tot i això, m’agrada més treballar les feixes encarades a migdia, entre roures i alzines, escalonades fins el vell camí ramader que hi ha al final i que travessa el Pont del Llierca, el magnífic pont romànic que hi ha a uns dos-cents metres de la casa.

Quadern de camp 08.04.2016

Passo el matí preparant espais per fer-hi unes plantades de cinc varietats d’hortalisses:

  • Porros.
  • Tomateres “pebrot.”
  • Pastanagues.
  • Carxoferes.
  • Alberginieres (blanques.)

Respecte a l’any passat, amb les tomateres portaré un retard d’uns quinze dies.

En quant a les alberginieres, avanço pràcticament un mes la plantada. Aniran fent la viu-viu fins que comenci a fer pressió la calor.

Respecte a les carxoferes, en solc plantar cada dos anys. El cert és que viuen en unes condicion poc adequades a la seva naturalesa: fred rigorós i estius per llogar-hi cadires. El clima ha de ser més amable, diem-ho així, per tenir una bona producció de carxofes. Tot i això, n’acabo recollint sempre i puc abastir el meu petit mercat de clients.

Serà la segona vegada que planto pastanagues : sempre havia utilitzat llavors. Fent-ho així, podré controlar més bé el reg. Hi haurà més ordre a les files, a l’excèrcit subterrani taronja.

De porros en planto des del febrer fins a l’octubre, aproximadament i sempre que ho considero convenient.

Quadern de camp 07.04.2016

IMG_9187Aviat podré plantar carabassons rodons (zapallitos.) Fa uns tres dies que les llavors han començat a alçar el cap dels alvèols on les vaig sembrar. Hauran de passar uns deu dies, aproximadament, abans no estiguin a punt. En acabat les transplantaré a la terra.

La pluja ha espavilat les herbes, que són pertot arreu. Avui he estat netejant i cavant els espais on hi vaig fer la primera plantada de porros de l’any. I passant la desbrossadora al perímetre del pastor elèctric. És una feina, aquesta, necessària i que acostumo a fer amb molta regularitat. Cal que els animals puguin percebre amb claredat la situació del filat elèctric i que no hi ensopeguin casualment, per manca de visibilitat a causa de les herbes o de la bardissa fora de control. Fent bé les coses ells s’estalvien un ensurt i jo, també.

IMG_9194Faig una sembrada de ravenets de dos colors. Tardaré entre quatre i cinc setmanes a recollir-ne, d’aquests. A mesura que els dies siguin més càlids i llargs, els raves poden arribar a cap en poc més de vint dies.

Quadern de camp 06.04.2016

IMG_9170En una de les sembrades d’espinacs hi vaig afegir ravenets, que ajuden a repartir bé l’espai i esclarir les llavors en excés massificades. Com que creixen en tempos diferents –molt de pressa, el raves- queden espais buits entre plàntules i així no hi ha tanta competència pels recursos –nutricionals i de llum- entre els espinacs encara petits.

IMG_9186La pluja ha fet augmentar el ritme de creixement de les mongeteres. Fa deu dies que les vaig sembrar. Avui he vist la primera sortir de la terra. En pocs dies la fila ja estarà completament definida.

IMG_9172

Recullo alls tendres d’un bon tamany d’all vermell de Banyoles. Aquest hivern me n’ha fallat alguna sembrada. Al llarg del mes de febrer a penes n’he tingut. Ara la producció s’ha normalitzat.

Tinc enciams de quatre varietats: roure verd i vermell, meravelles francès/trocadero/carxofet i escaroles. Per algun motiu relacionat amb els ocells dels rodals, aquest any tinc algun problema per tirar endavant les varietats que acostumo a plantar. Arriven al final només el 50%. Vejam si amb IMG_9183la primavera, que hi ha menjar en abundància, s’obliden dels horts i es busquen la vida al bosc.

Quadern de camp 05.04.2016

IMG_9159Vaig començar a sembrar pastanagues a mitjans de febrer. Aquest any, a més a més, també n’he plantat per primera vegada. A principis de març en vaig comprar de germinades i en safates als Planters Casas (Palafolls.) D’aquesta manera i posades en fila van ocupar 150 m linials. Suposo que hauré guanyat un mes, en quant a començar a recollir-ne. Les que vaig sembrar, tot just comencen a sobresortir tímidament de la terra. Les del viver ja mesuren uns 5 cm. A finals d’abril sabré el temps que hauré avançat.

La pluja d’avui -32 l/m2- afavorirà el bon i ràpid creixement de bledes i espinacs. De bledes n’he tingut tot l’hivern. Les de la foto les vaig plantar a principis de gener. Substituïran les de l’any passat, que aviat les llauraré i transformaré en adob verd. Als espinacs que vaig sembrar a finals d’octubre i a principis de novembre, els va caure una calamarçada el primer diumenge de març que els va malmetre completament. Ara me’n pugen noves generacions. Demà ja en podré començar a recollir.

IMG_9157El 7 de març vaig fer la primera plantada de carbassoneres. Han patit alguna glaçada de -1ºC. Volia canviar-les i començar de cap i de nou, però avui m’he adonat que ja han reacionat positivament a la bonança d’aquesta última setmana. Segurament em vaig precipitar. Hauria d’haver fet la plantada la darrera setmana de març.

Quadern de camp 04.04.2016

 

Es poden sembrar raves pràcticament tot l’any. Els de la fotografia conviuen amb una plantada de cebes. Mesclar-los amb liliàcies –alls, cebes, porros- evita en certa mesura la presència de puçots i pardals, a qui no sol agradar, o molesta, la fortor d’aquestes hortalisses. Els puçots, saltirons o trips solen acarnissar-se i desfullen completament aquest producte, així com els pardals o altres aus, a qui agrada menjar-se les fulles. Caragols i llimacs en fan festa major: tot just acaben de germinar i, d’un dia per l’altre, desapareix completament la sembrada acabada de sobresortir de la terra.

IMG_9137La foto dels ravenets: els de l’esquerra tenen les fulles tocades i els de la dreta, impecables. Aquests últims conviuen amb les cebes. Els primers, no, perquè els vaig sembrar a part per tal de poder observar/comprovar  bé això que he acabat de descríure.

Els raves aporten vitamina B i C al nostre organisme, a part de la gran quantitat d’aigua que contenen. Solen digerir-se malament: “repeteixen.” La causa l’hem de buscar en una substància anomenada senevol, que pica al paladar i genera gasos sulfurats a l’estómac. Els raves donen color a l’amanida i hi aporten aquella necessària frescor i un especial sabor. En quant al rotllo químic d’abans, el cert és que fer un rotet discret després d’haver-los consumit és obligatori i senta molt bé, ho asseguro.

IMG_9140Estic recollint les primeres faves de la temporada. La primera sembrada la vaig fer el 21/10/015. Han passat gairebé sis mesos. A partir de la primera, molt primerenca, he anat repetint l’acció sis vegades. Algunes se solaparan, com és previsible. Finalment i una vegada recollits els fruits, integraré les faveres directament al lloc on han crescut. És un adob verd excel·lent: fibrós i amb molta biomassa. La terra tarda un cert temps en digerir-les completament, cosa que facilita l’acció d’una munió de microorganismes, que reconstitueixen el sol i el preparen per la següent varietat d’hortalissa que s’hi planti al damunt.

Quadern de camp 02.04.2016

Passo el cap de setmana preparant la terra i posant canyes per tal que les tomateres s’hi puguin enfilar. Les plantaré el primer dia de la pròxima lluna creixent. Els tutors -les canyes- els planto en dos llocs molt diferents, en quant a la naturalesa del sòl. En una de les parcèl·les escollides la terra està formada per còdols de tamany mitjà i sorra. El drenatge és molt bo, però té l’inconvenient que si la terra no està molt ben adobada -fems+compost+adob verd ben integrat-, les plantes no hi creixen bé. Per tant, hi aplico això que he descrit una línia enrere i llavors hi planto el bosc de canyes: de quatre en quatre, enllaçades al capdemunt amb una brida de plàstic grossa. Quatre potes tenen més estabilitat que dues. Tot i això, i a causa d’alguna tempesta forta d’estiu, algunes vegades acaba tot per terra i amb les tomateres penjim-penjam. Un cristo descomunal i de molt mal refer.

IMG_9120Llauro l’últim espai recuperat al bosc, sis anys enrere. Hi estiro 150 m de tub de reg per goteig. Hi instal·lo el pastor elèctric i dono per acabada una feina que mai no atrapava. Aquest any aquí hi sembraré les carbasseres i una filera de carxoferes.

Aviat començaré a recollir cols i bròquils de l’última plantada que vaig fer a mig decembre de l’any passat. Han passat gairebé 120 dies. Les plantes estan molt sanes, tot i que ja hi he vist alguna xinxe ratllada, cosa que pot alterar el bon aspecte del producte. Aquests insectes passen el dia copulant i xuclant la sava de le
s grans fulles de les plantes on s’hostatgen. La seva curta vida és una festa total. Sexe i menjar : hedonisme en estat pur.IMG_9127

Quadern de camp 01.04.2016

IMG_9106Entre els dies 1 i 6 de març vaig estar sembrant patates, a estones. Ahir em vaig adonar que ja sobresurten bé de la terra. Són de la varietat “bufet.” Segons la opinió d’alguns clients, i la meva, són les millors en sabor i textura. A més a més tenen la virtut de bullir o fregir sense desfer-se. Si hi hem de buscar algun inconvenient, aquest prové de la forma que adquireixen: poc rodones, boterudes, deformes. A Catalunya els majors productors d’aquesta varietat de patata són els pagesos d’Orís (Osona), des de fa molts anys. L’orígen d’aquesta trumfa l’hem d’anar a buscar a la Brentanya (França.) A finals de juny o a principis de juliol ja en podré començar a recollir, si tot va bé.

IMG_9082Ja fa dies que recullo espàrrecs verds. De fet, i per més inclement que sigui el temps, a mitjans del mes de març comencen a produir i no ho deixen de fer fins a finals del mes de juny. De vegades els haig de regar, si el temps no hi acompanya, però no és habitual que ho hagi de fer. És un producte que encaixa molt bé en tot això que faig, i m’ajuda a passar aquests mesos en què es produeix un buit de productes hortícoles.

IMG_9103Tinc una bona producció de porros. Han assolit un bon tamany. Aromàtics, ben acabats i sense insectes. Per contra, estic acabant les pastanagues. Les últimes són les morades. A Mallorca en diuen safanòries. A l’Empordà estefanòries.

La Sílvia Molera, autora d’aquest Web, ha maquetat i dissenyat “Guarir amb plantes remeieres.” Les àvies remeieres en són les coordinadores/autores (Associació Pedra Tosca. Les Preses, Garrotxa.) És un llibre indispensable per a totes aquelles persones a qui atrau IMG_9107adquirir coneixements sobre etnobotànica (disciplina que que estudia la relació entre nosaltres i les plantes.) El llenguatge és comprensible i el contingut il·lustra el lector en tot allò que cal saber per fer una infusió, una maceració o una deccocció. Bones fotografies, que ens ajudaran a identificar bé l’herba que volem recol·lectar. Receptes, consells…

Quadern de camp 31.03.2016

Precipitacions de la tardor i de l’hivern

Mes Quantitats
Octubre 52 l/m2.
Novembre 84 l/m2
Desembre dècimes l/m2
Gener 9 l/m2.
Febrer 93 l/m2.
Març 70 l/m2.

El total és, francament, preocupant: 308 l/m2 en sis mesos. La primera glaçada contundent / -5ºC / va fer-la el dia 24 de novembre. Va fulminar les pebroteres, tomateres, alberginieres, mongeteres… Una de les poques d’aquest estrany hivern, que no ha fet gaire fred.

-Així les coses del clima d’aquest racó de la Garrotxa diem-ne mediterrània, en comparació a la Garrotxa més humida i de clima atlàntic (Vall de Bas, Olot, Sta. Pau), em trobo a primers d’abril amb unes carxoferes molt ufanoses i a punt de donar fruits. Altres temporades i degut a les fortes glaçades del febrer, les plantes entraven a l’abril més mortes que vives. Avantatges i inconvenients de les pulsions imprevisibles de les condicions climàtiques locals.

-Ja he fet dues sembrades de salsafins, aquest any. La primera va ser el 10 de febrer i ahir en vaig fer la segona. Els primers ja fa dies que sobresurten de la terra. Han germinat bé i formen una fila compacta i ben aliniada. Sembla que d’aquestes llavors me’n puc refiar. Són d’un Agro Comerç de Sta. Coloma de Farners, en concret de can Fontdeglòria. Sembla que tindré la producció garantida, aquest any. La temporada passada no me’n vaig pas sortir: les llavors que utilitzava –pròpies i comprades- no germinaven bé.