Quadern de camp 25.04.2016

Recollim farigola, amb cura de no malmetre la planta: aquest petit arbust, meravellós ara que està florit, carregat d’olors i de virtuts gastronòmiques i curatives.
IMG_9442
Consulto “Guarir amb plantes remeieres. Recull de les àvies remeieres.” Al seu llibre, la farigola hi té 17 entrades. Una frase em crida l’atenció: “ Des de sempre se l’la considerat l’antibiòtic dels pobres.”
Com a condiment de la majoria dels plats tradicionals, juntament amb els alls i les cebes, la farigola és l’essència del bosc i de la cuina mediterranis.

IMG_9448Recullo els primers pèsols. Aquests els vaig sembrar a finals de novembre. Han passat gairebé sis mesos. El cert és que la producció no és gaire abundant. Les dues primeres sembrades no han anat gens bé. Dies enrere les vaig desbrossar i seguidament vaig llaurar l’espai que ocupaven. En pugen unes quantes més, de sembrades.Tenen més bon aspecte que no pas les primeres.

IMG_9458Preparo un espai per plantar-hi enciams, a banda i banda de les tomateres del pebrot. Aviat les començarem a lligar a les canyes/tutors. No s’hi veuen fongs. Creixen lentament, perquè els matins encara són freds. Avui +1ºC. No ha glaçat per un pèl.

IMG_9450Recullo enciams, bledes, cols i bròquil, ravenents, porros, espinacs, cebes… Ara mateix la irrigació dels horts depèn completament de l’humor del temps.
La pluja de l’anterior setmana, ben caiguda, ha fet créixer el nivell del riu.

Quadern de camp 02.04.2016

Passo el cap de setmana preparant la terra i posant canyes per tal que les tomateres s’hi puguin enfilar. Les plantaré el primer dia de la pròxima lluna creixent. Els tutors -les canyes- els planto en dos llocs molt diferents, en quant a la naturalesa del sòl. En una de les parcèl·les escollides la terra està formada per còdols de tamany mitjà i sorra. El drenatge és molt bo, però té l’inconvenient que si la terra no està molt ben adobada -fems+compost+adob verd ben integrat-, les plantes no hi creixen bé. Per tant, hi aplico això que he descrit una línia enrere i llavors hi planto el bosc de canyes: de quatre en quatre, enllaçades al capdemunt amb una brida de plàstic grossa. Quatre potes tenen més estabilitat que dues. Tot i això, i a causa d’alguna tempesta forta d’estiu, algunes vegades acaba tot per terra i amb les tomateres penjim-penjam. Un cristo descomunal i de molt mal refer.

IMG_9120Llauro l’últim espai recuperat al bosc, sis anys enrere. Hi estiro 150 m de tub de reg per goteig. Hi instal·lo el pastor elèctric i dono per acabada una feina que mai no atrapava. Aquest any aquí hi sembraré les carbasseres i una filera de carxoferes.

Aviat començaré a recollir cols i bròquils de l’última plantada que vaig fer a mig decembre de l’any passat. Han passat gairebé 120 dies. Les plantes estan molt sanes, tot i que ja hi he vist alguna xinxe ratllada, cosa que pot alterar el bon aspecte del producte. Aquests insectes passen el dia copulant i xuclant la sava de le
s grans fulles de les plantes on s’hostatgen. La seva curta vida és una festa total. Sexe i menjar : hedonisme en estat pur.IMG_9127