Quadern de camp 20.04.2016

IMG_9395Preparo un espai per poder-hi plantar enciams a l’època de més calor. És ombrívol. El sol hi toca a miges i només a la tarda/vespre. La primavera passada hi vaig sembrar pastanagues i xirivies. Es van acabar a principis de tardor. Ho vaig adobar i llaurar. Ha estat reposant uns sis mesos. Aviat tornarà a tenir feina, amb plantes més superficials i de més curta durada a la terra.

IMG_9392Faig una altra plantada de carbassoneres. És la segona. En dec tenir en marxa una quarentena. Quan es posin a produir de valent i tingui més producció del que necessito, n’hauré de prescindir de la meitat. La primera setmana d’agost, en faré una altra plantada. Aquesta m’ajudarà a sostenir el producte fins que arribi el fred i les congeli (octubre/novembre.)

IMG_9389La segona sembrada de mongetes ja ocupa bé totes les files. Aquest any no hi ha cap animaló que se les mengi, de moment. Els anys anterior havia de refer contíniament les sembrades a causa d’aquest factor, del tot imprevisible.

IMG_9384Ja recullo amb regularitat espàrrecs i carxofes. La pluja dels pròxims dies serà ben vinguda, necessària: activarà esparregueres, carxoferes, pastanagues, pesoleres, faveres… Hi haurà un canvi general de l’aspecte del Medi i dels espais treballats.

Quadern de camp 11.04.2016

Començo a recollir faves i carxofes, però encara és un pèl aviat i no en tinc una bona producció diària. Serà la setmana del disset al vint-i-quatre. Llavors sí que en recolliré uns kgs diaris. Aquests productes volen unes temperatures moderades. Si fa massa calor s’esguerra la producció.

IMG_9238Recullo uns espinacs molt tendres. La pluja de la passada setmana, amb l’ajut del reg per aspersió, en el meu cas han normalitzat la recol·lecció d’aquest producte, tan delicat en aquesta època de l’any. De seguida que els recullo els poso a l’ombra, perquè es marceixen en un obrir i tancar d’ulls.

IMG_9257Llauro per les bandes una de tantes sembrades de pastanagues. N’hi ha uns 150 m linials. De moment mantinc les herbes sota control. És un moment molt delicat del seu creixement. Si no ho vigilo de ben a prop, aquí s’hi pot muntar un cristo monumental. Un cop la invasió d’herbes és un fet, la feina per treure-les és de campionat. És per això que en faig moltes sembrades i si alguna se’m descontrola, l’acabo llaurant i no hi perdo més el temps. Fer-ne plantades al costat de dos tubs de reg resulta més pràctic i evites totes o una part de les feines associades en aquesta imprescindible hortalissa, que sol formar part de totes les cistelles que reparteixo, excepte en aquesta època de l’any que se m’acaba l’estoc.