Quadern de camp 30.04.2016

Un dia de molta activitat, bàsicament dedicat a posar el planter de Palafolls a la terra: Pebrot verd italià, bitxo groc de Girona, pebrot dolç de Padrón, pebrot vermell morrut. Tomateres, cogombreres, pastanagues de planter… És, majoritàriament, producte d’estiu i de principi de tardor. Anirà substituïnt tot allò que ara mateix omple les caixes de verdures : cols, bròquils, alls tendres, bledes, escaroles…

Quadern de camp 28.04.2016

Som a finals d’abril i encara tinc una bona producció de cols i bròquils (crucíferes.) En vaig estar plantant setmanalment fins entrat el decembre. Aquestes plantes, que assoleixen un gran tamany -en madurar o en arribar a cap- en tot el procés hi han invertit més de cinc mesos. L’hivern no ha estat gaire dur i es per això que la majoria hauran fet tot el seu recorregut vital sense problemes (excepte florir.) A partir del novembre, les papallones de la col i els puçots/trips van deixar d’actuar. Les plantes han anat creixent i madurant sense cap entrebanc greu, excepte una calamarsada a finals de febrer, que va tocar les grans fullles, i alguns caps de bròquil van quedar marcats per l’impacte de les petites boles glaçades. Res, tot plegat. De seguida que comenci a fer calor, i actuin els escarabats llistats, tot canviarà. Serà el moment de donar per tancada la campanya d’aquest productes: integrar les que quedin a la terra i adobar i llaurar els sectors que hagin ocupat.

Quadern de camp 25.04.2016

Recollim farigola, amb cura de no malmetre la planta: aquest petit arbust, meravellós ara que està florit, carregat d’olors i de virtuts gastronòmiques i curatives.
IMG_9442
Consulto “Guarir amb plantes remeieres. Recull de les àvies remeieres.” Al seu llibre, la farigola hi té 17 entrades. Una frase em crida l’atenció: “ Des de sempre se l’la considerat l’antibiòtic dels pobres.”
Com a condiment de la majoria dels plats tradicionals, juntament amb els alls i les cebes, la farigola és l’essència del bosc i de la cuina mediterranis.

IMG_9448Recullo els primers pèsols. Aquests els vaig sembrar a finals de novembre. Han passat gairebé sis mesos. El cert és que la producció no és gaire abundant. Les dues primeres sembrades no han anat gens bé. Dies enrere les vaig desbrossar i seguidament vaig llaurar l’espai que ocupaven. En pugen unes quantes més, de sembrades.Tenen més bon aspecte que no pas les primeres.

IMG_9458Preparo un espai per plantar-hi enciams, a banda i banda de les tomateres del pebrot. Aviat les començarem a lligar a les canyes/tutors. No s’hi veuen fongs. Creixen lentament, perquè els matins encara són freds. Avui +1ºC. No ha glaçat per un pèl.

IMG_9450Recullo enciams, bledes, cols i bròquil, ravenents, porros, espinacs, cebes… Ara mateix la irrigació dels horts depèn completament de l’humor del temps.
La pluja de l’anterior setmana, ben caiguda, ha fet créixer el nivell del riu.

Quadern de camp 17.04.2016

Un cap de setmana ben aprofitat. El planter del divendres ja és a la terra:

  • porros
  • pastanagues
  • alberginieres
  • tomateres
  • remolatxes.

He llaurat les files de carxoferes i molts espais on encara hi tenia cols i bròquils. He fet, també, una 4ª sembrada de mongetes. Ahir em vaig adonar que les anteriors ja comencen a formar bé les files, excepte la 1ª, on n’han fallat molts, de pics (no han germinat bé.)

IMG_9322

Ara toca preparar un espai per les varietats de pebrots que solc plantar: padrons dolços i picants, del morro, verds llargs/italinas i bitxos de Girona (grocs, per amanir o confitar.) Ho faré el pròxim cap de setmana.

Quadern de camp 02.04.2016

Passo el cap de setmana preparant la terra i posant canyes per tal que les tomateres s’hi puguin enfilar. Les plantaré el primer dia de la pròxima lluna creixent. Els tutors -les canyes- els planto en dos llocs molt diferents, en quant a la naturalesa del sòl. En una de les parcèl·les escollides la terra està formada per còdols de tamany mitjà i sorra. El drenatge és molt bo, però té l’inconvenient que si la terra no està molt ben adobada -fems+compost+adob verd ben integrat-, les plantes no hi creixen bé. Per tant, hi aplico això que he descrit una línia enrere i llavors hi planto el bosc de canyes: de quatre en quatre, enllaçades al capdemunt amb una brida de plàstic grossa. Quatre potes tenen més estabilitat que dues. Tot i això, i a causa d’alguna tempesta forta d’estiu, algunes vegades acaba tot per terra i amb les tomateres penjim-penjam. Un cristo descomunal i de molt mal refer.

IMG_9120Llauro l’últim espai recuperat al bosc, sis anys enrere. Hi estiro 150 m de tub de reg per goteig. Hi instal·lo el pastor elèctric i dono per acabada una feina que mai no atrapava. Aquest any aquí hi sembraré les carbasseres i una filera de carxoferes.

Aviat començaré a recollir cols i bròquils de l’última plantada que vaig fer a mig decembre de l’any passat. Han passat gairebé 120 dies. Les plantes estan molt sanes, tot i que ja hi he vist alguna xinxe ratllada, cosa que pot alterar el bon aspecte del producte. Aquests insectes passen el dia copulant i xuclant la sava de le
s grans fulles de les plantes on s’hostatgen. La seva curta vida és una festa total. Sexe i menjar : hedonisme en estat pur.IMG_9127