Quadern de camp 20.04.2016

IMG_9395Preparo un espai per poder-hi plantar enciams a l’època de més calor. És ombrívol. El sol hi toca a miges i només a la tarda/vespre. La primavera passada hi vaig sembrar pastanagues i xirivies. Es van acabar a principis de tardor. Ho vaig adobar i llaurar. Ha estat reposant uns sis mesos. Aviat tornarà a tenir feina, amb plantes més superficials i de més curta durada a la terra.

IMG_9392Faig una altra plantada de carbassoneres. És la segona. En dec tenir en marxa una quarentena. Quan es posin a produir de valent i tingui més producció del que necessito, n’hauré de prescindir de la meitat. La primera setmana d’agost, en faré una altra plantada. Aquesta m’ajudarà a sostenir el producte fins que arribi el fred i les congeli (octubre/novembre.)

IMG_9389La segona sembrada de mongetes ja ocupa bé totes les files. Aquest any no hi ha cap animaló que se les mengi, de moment. Els anys anterior havia de refer contíniament les sembrades a causa d’aquest factor, del tot imprevisible.

IMG_9384Ja recullo amb regularitat espàrrecs i carxofes. La pluja dels pròxims dies serà ben vinguda, necessària: activarà esparregueres, carxoferes, pastanagues, pesoleres, faveres… Hi haurà un canvi general de l’aspecte del Medi i dels espais treballats.

Quadern de camp 01.04.2016

IMG_9106Entre els dies 1 i 6 de març vaig estar sembrant patates, a estones. Ahir em vaig adonar que ja sobresurten bé de la terra. Són de la varietat “bufet.” Segons la opinió d’alguns clients, i la meva, són les millors en sabor i textura. A més a més tenen la virtut de bullir o fregir sense desfer-se. Si hi hem de buscar algun inconvenient, aquest prové de la forma que adquireixen: poc rodones, boterudes, deformes. A Catalunya els majors productors d’aquesta varietat de patata són els pagesos d’Orís (Osona), des de fa molts anys. L’orígen d’aquesta trumfa l’hem d’anar a buscar a la Brentanya (França.) A finals de juny o a principis de juliol ja en podré començar a recollir, si tot va bé.

IMG_9082Ja fa dies que recullo espàrrecs verds. De fet, i per més inclement que sigui el temps, a mitjans del mes de març comencen a produir i no ho deixen de fer fins a finals del mes de juny. De vegades els haig de regar, si el temps no hi acompanya, però no és habitual que ho hagi de fer. És un producte que encaixa molt bé en tot això que faig, i m’ajuda a passar aquests mesos en què es produeix un buit de productes hortícoles.

IMG_9103Tinc una bona producció de porros. Han assolit un bon tamany. Aromàtics, ben acabats i sense insectes. Per contra, estic acabant les pastanagues. Les últimes són les morades. A Mallorca en diuen safanòries. A l’Empordà estefanòries.

La Sílvia Molera, autora d’aquest Web, ha maquetat i dissenyat “Guarir amb plantes remeieres.” Les àvies remeieres en són les coordinadores/autores (Associació Pedra Tosca. Les Preses, Garrotxa.) És un llibre indispensable per a totes aquelles persones a qui atrau IMG_9107adquirir coneixements sobre etnobotànica (disciplina que que estudia la relació entre nosaltres i les plantes.) El llenguatge és comprensible i el contingut il·lustra el lector en tot allò que cal saber per fer una infusió, una maceració o una deccocció. Bones fotografies, que ens ajudaran a identificar bé l’herba que volem recol·lectar. Receptes, consells…