Quadern de camp 19.04.2016

IMG_9359Recullo les primeres pastanagues, encara que molt petites, pel món de la restauració. Les vaig sembrar a finals de gener. Els he estat molt a sobre: reg, treure herbes, esclarissades… M’he avançat uns quinze dies a l’any passat. En tinc d’altres en marxa. Aviat en començaré a tenir en abundància.

IMG_9361Fa uns quatre dies que recullo un cistell de faves diàries. De pèsols, un grapat. Aquest hivern no ha fet gaire fred. Les primeres sembrades -tant de pèsols com de faves- no tenien bon aspecte -fongs- i les he llaurat. Han fet la viu-viu des del novembre. Finalment, he decidit trinxar-les i integrar-les a la terra. Els pròxims dies el temps canviarà : sembla que ha de fer menys calor. Si plou, aquests llegums de primavera, i les carxoferes, ho agraïran.

IMG_9368Les remolatxes que vaig plantar el dissabte passat, s’han adaptat bé a l’espai que els vaig assignar. En aquesta petita parcèl·la tot l’any passat que hi vaig anar plantant enciams. Ara toca plantes d’arrel : pastanagues i remolatxes.

IMG_9381Continuo llaurant/recuperant espais en un dels camps grossos. Avanço lateralment en direcció oest. Aquest hivern hi he tingut una bona plantada de cols i bròquils, i pastanagues violetes. A l’estiu hi cabran moltes files de mongeteres, que regeneraran la terra.

Quadern de camp 11.04.2016

Començo a recollir faves i carxofes, però encara és un pèl aviat i no en tinc una bona producció diària. Serà la setmana del disset al vint-i-quatre. Llavors sí que en recolliré uns kgs diaris. Aquests productes volen unes temperatures moderades. Si fa massa calor s’esguerra la producció.

IMG_9238Recullo uns espinacs molt tendres. La pluja de la passada setmana, amb l’ajut del reg per aspersió, en el meu cas han normalitzat la recol·lecció d’aquest producte, tan delicat en aquesta època de l’any. De seguida que els recullo els poso a l’ombra, perquè es marceixen en un obrir i tancar d’ulls.

IMG_9257Llauro per les bandes una de tantes sembrades de pastanagues. N’hi ha uns 150 m linials. De moment mantinc les herbes sota control. És un moment molt delicat del seu creixement. Si no ho vigilo de ben a prop, aquí s’hi pot muntar un cristo monumental. Un cop la invasió d’herbes és un fet, la feina per treure-les és de campionat. És per això que en faig moltes sembrades i si alguna se’m descontrola, l’acabo llaurant i no hi perdo més el temps. Fer-ne plantades al costat de dos tubs de reg resulta més pràctic i evites totes o una part de les feines associades en aquesta imprescindible hortalissa, que sol formar part de totes les cistelles que reparteixo, excepte en aquesta època de l’any que se m’acaba l’estoc.

Quadern de camp 04.04.2016

 

Es poden sembrar raves pràcticament tot l’any. Els de la fotografia conviuen amb una plantada de cebes. Mesclar-los amb liliàcies –alls, cebes, porros- evita en certa mesura la presència de puçots i pardals, a qui no sol agradar, o molesta, la fortor d’aquestes hortalisses. Els puçots, saltirons o trips solen acarnissar-se i desfullen completament aquest producte, així com els pardals o altres aus, a qui agrada menjar-se les fulles. Caragols i llimacs en fan festa major: tot just acaben de germinar i, d’un dia per l’altre, desapareix completament la sembrada acabada de sobresortir de la terra.

IMG_9137La foto dels ravenets: els de l’esquerra tenen les fulles tocades i els de la dreta, impecables. Aquests últims conviuen amb les cebes. Els primers, no, perquè els vaig sembrar a part per tal de poder observar/comprovar  bé això que he acabat de descríure.

Els raves aporten vitamina B i C al nostre organisme, a part de la gran quantitat d’aigua que contenen. Solen digerir-se malament: “repeteixen.” La causa l’hem de buscar en una substància anomenada senevol, que pica al paladar i genera gasos sulfurats a l’estómac. Els raves donen color a l’amanida i hi aporten aquella necessària frescor i un especial sabor. En quant al rotllo químic d’abans, el cert és que fer un rotet discret després d’haver-los consumit és obligatori i senta molt bé, ho asseguro.

IMG_9140Estic recollint les primeres faves de la temporada. La primera sembrada la vaig fer el 21/10/015. Han passat gairebé sis mesos. A partir de la primera, molt primerenca, he anat repetint l’acció sis vegades. Algunes se solaparan, com és previsible. Finalment i una vegada recollits els fruits, integraré les faveres directament al lloc on han crescut. És un adob verd excel·lent: fibrós i amb molta biomassa. La terra tarda un cert temps en digerir-les completament, cosa que facilita l’acció d’una munió de microorganismes, que reconstitueixen el sol i el preparen per la següent varietat d’hortalissa que s’hi planti al damunt.