Quadern de camp 04.04.2016

 

Es poden sembrar raves pràcticament tot l’any. Els de la fotografia conviuen amb una plantada de cebes. Mesclar-los amb liliàcies –alls, cebes, porros- evita en certa mesura la presència de puçots i pardals, a qui no sol agradar, o molesta, la fortor d’aquestes hortalisses. Els puçots, saltirons o trips solen acarnissar-se i desfullen completament aquest producte, així com els pardals o altres aus, a qui agrada menjar-se les fulles. Caragols i llimacs en fan festa major: tot just acaben de germinar i, d’un dia per l’altre, desapareix completament la sembrada acabada de sobresortir de la terra.

IMG_9137La foto dels ravenets: els de l’esquerra tenen les fulles tocades i els de la dreta, impecables. Aquests últims conviuen amb les cebes. Els primers, no, perquè els vaig sembrar a part per tal de poder observar/comprovar  bé això que he acabat de descríure.

Els raves aporten vitamina B i C al nostre organisme, a part de la gran quantitat d’aigua que contenen. Solen digerir-se malament: “repeteixen.” La causa l’hem de buscar en una substància anomenada senevol, que pica al paladar i genera gasos sulfurats a l’estómac. Els raves donen color a l’amanida i hi aporten aquella necessària frescor i un especial sabor. En quant al rotllo químic d’abans, el cert és que fer un rotet discret després d’haver-los consumit és obligatori i senta molt bé, ho asseguro.

IMG_9140Estic recollint les primeres faves de la temporada. La primera sembrada la vaig fer el 21/10/015. Han passat gairebé sis mesos. A partir de la primera, molt primerenca, he anat repetint l’acció sis vegades. Algunes se solaparan, com és previsible. Finalment i una vegada recollits els fruits, integraré les faveres directament al lloc on han crescut. És un adob verd excel·lent: fibrós i amb molta biomassa. La terra tarda un cert temps en digerir-les completament, cosa que facilita l’acció d’una munió de microorganismes, que reconstitueixen el sol i el preparen per la següent varietat d’hortalissa que s’hi planti al damunt.