Quadern de camp 02.04.2016

Passo el cap de setmana preparant la terra i posant canyes per tal que les tomateres s’hi puguin enfilar. Les plantaré el primer dia de la pròxima lluna creixent. Els tutors -les canyes- els planto en dos llocs molt diferents, en quant a la naturalesa del sòl. En una de les parcèl·les escollides la terra està formada per còdols de tamany mitjà i sorra. El drenatge és molt bo, però té l’inconvenient que si la terra no està molt ben adobada -fems+compost+adob verd ben integrat-, les plantes no hi creixen bé. Per tant, hi aplico això que he descrit una línia enrere i llavors hi planto el bosc de canyes: de quatre en quatre, enllaçades al capdemunt amb una brida de plàstic grossa. Quatre potes tenen més estabilitat que dues. Tot i això, i a causa d’alguna tempesta forta d’estiu, algunes vegades acaba tot per terra i amb les tomateres penjim-penjam. Un cristo descomunal i de molt mal refer.

IMG_9120Llauro l’últim espai recuperat al bosc, sis anys enrere. Hi estiro 150 m de tub de reg per goteig. Hi instal·lo el pastor elèctric i dono per acabada una feina que mai no atrapava. Aquest any aquí hi sembraré les carbasseres i una filera de carxoferes.

Aviat començaré a recollir cols i bròquils de l’última plantada que vaig fer a mig decembre de l’any passat. Han passat gairebé 120 dies. Les plantes estan molt sanes, tot i que ja hi he vist alguna xinxe ratllada, cosa que pot alterar el bon aspecte del producte. Aquests insectes passen el dia copulant i xuclant la sava de le
s grans fulles de les plantes on s’hostatgen. La seva curta vida és una festa total. Sexe i menjar : hedonisme en estat pur.IMG_9127